My photo
Um escritor, um poeta, um aventureiro,

Tuesday, 23 February 2016

ARSITEKTURA KAKULUK VERDE

 Antero Benedito da Silva 
(Programa Edukasaun da Paz e Ambiental, IEDKS-UNTL) 


Mudansa klimatikamanas global sai evidenti tebes.  Humanidade lakon  ona ninian tinan osan mean sira, the golden ages, sei kontinua hasoru desastre naturais neebé boot-liu, no laiha duvidasei sai ameasa ba ninian ejistensia rasikMaske nune’e sei ejiste opsaun barak no entre opsaun sira nee mak promove komersiu karbonrehabilita ekolojia neebé estragu tanba funu no eksploitasaun komersialproteze biodiversidade, no dezenvolve teknolojia alternativu e popular neebé nasaun no komunidade sirainkluindu Timor-Leste bele adopta hodi hamenus risku ambiental. 

Municipio Recife iha Norte Brasil foin daudaun ne’e adopta lei uma Predios Verdes (edifisiu ka kakuluk verde) nuudár medida ida atu kombate produsaun karbon no manas neebé makas liu iha sidade sira.  Predios verdes refere ba uma ninian kakuluk neebé tantu sorin ou kakuluk tomak taka ho  hakiak aihoris sira. Predios verdes ninian benefisiu mak oferese mahonhadook familia sira husi manas neebé extreme, husi  no anin Lei Municipal ne’e apela ba empressariu Recife sira atu uma hotu iha Recife tenki husik rai-mamuk metru rua hodi kuda aihoriska sai espasu matak nian.  Recife maske nune’e laos sidade dahuluk mak adopta arsitektura modelu ida neePopulasaun artigu Mesopotamia (ohin loron Irak), Babilonia  dezenvolve ona predios verdesneebé ikus-mai habelar mos iha Europa.  

Tinan 2015 kotuk ba nee mosFransa adopta lei ida neebé fo opsaun ba empressas sira atu hari uma foun hotu ho kakuluk verdehakiak jardim ou tau solar panel. Grupu ambiental Franses nian entusias-liu ba Lei refere no husu Governo atu la fo opsaun ba empressa sira maibe obrigatoria ba sira atu hari predios verdesneebé sei uza hodi kuda ai-horis, no mos bele halibur udan-ben, oferese be alternativu hodi rega aifuan no fase ropa nianPolitika predios verdes ne’e adopta ho previsaun ida katak bainhira ema barak mak hari uma kakuluk verde, sei haluan espasu verde iha sidade siraneebé sei mos reduz efeitu manasheat island nee halibur husi kalen siraSidade laran manas-liu kompara hsidade ninian sorin sira neebé menus uma, no ai-barak.  Hafoinbainhira uma sira adopta arsitektura kakuluk verdemak posibilidade boot sira mos  sei uza menus Air conditionou teknolojia seluk atu hamalirin uma-laran.  Maske nuneenasaun Fransa atraza-liu iha solar panel kompara ho nasaun vizinu sira hanesan:  Italia,  Espana no German. Pelemenos 14% uma iha German mak kakuluk verde no German investe makaas iha solar panel. Norte Amerika atraza-liu tan, foin mak dezenvolve teknolojia kakuluk verde. 

Mudansa klimatika no manas global afeta daudaun mos Timor-Leste, no Timor-Leste presiza adopta politika predios verdes. Nuudár evidensia ida makhori-uluk-liu Novembru nuudár fulan kuda batar ba populasaun sira iha area Norte Timor nian inklui Dilimaibe tinan kotuk 2015 Dili esperiensia fenomena El Nino, bai-loro naruk ate fulan Janeiru 2016.  Dili manas-liuhumido katak manas kausa kosar makaasiha loron no kalan ho temperatura kuaze 31 graus ba leten, no ema hotu nervu Aldeia bebonukliu-liu uma hirak neebé besik ba Timor Plaza no Supermerkadu Leader, populasaun terus-liu tanba efeitu manas husi edifisiu hirak  ne’eGoverno no Empresariu Xinese sira indifirenti ba manas global no konstrui bebeik edifisiu foun barak-los iha Dili laranmaibe la adopta politika predios verdes. Konsekuentemente edifisiu hirak ne’e akumula no haruka manas makaas ba vizinu siramaibe ema hotu nonok deit. Hafoinbainhira udan monu-rai makaas falikomunidade semi-urbana Dili esperiensia  mota-boot tinan ba tinanUma kalen sira nee akumula be-barak iha kakuluksuli ba raimaibe rai la absorda udan-ben tanba  barak-liu no laiha aihoris.  hirak nee suli sai kadalak no hasoru-malusuli mota boot. Baleta sira mos kiik-oan-liu, no la akomoda volume be mota-hirak ne’etransforma Dili sai lagua boot.  Situasaun ida ne’e laiha duvidasei aumenta runranga-liu ba sidade neebé mos lalais-los transforma sai sidade semi-urbana runranga (semi-urban chaos).  Sidade runranga tanba ema hari uma rabat-malu e arbirufalta sensu organizasaunfalta planeamento no  sei hamenus espasu verde tinan ba tinan.  Familia sira nian objektivu mak sobrevivensiatoba kalan no bele auenta moris ate aban, no falta magriti  uma-natoon no espasu nuudár direitu idaDireitu ekolojika tanba ema dada-iisoksidejen mai husi aihoris sira. Ema riku sira hari uma boot-liuhalakon espasu verdihalokon oksijen nuudár direitu. 

Bainhira ita koalia konaba fo konese politika uma kakuluk matak importante atu nota mos katak uma sira sidade Dili nian barak-liu mak adopta arsitektura tradisionalmodelu uma tradisional sira Indonesia nianmodelu Uma Uarda no Uma-Lisan sira Timor nianneebé ohin loron nian kakuluk taka ho kalen, no hamosu efeitu manasPalaço Presidente da Republica nian mak adopta modelu arsitektura semi-modernista husi nian fundasaunorganizasaun janela no odamatan sira ate ninian kakuluk sorin ba sorinmaibe derepenti hamosu modelu kakuluk uma-lisan nian iha klaran lolosneebé infelizmente la uza modelu predios verdesEnkuantu uma sira neebé arsitektura modernista babain simples-liu iha ninian desain, no dalaruma mos baratu-liu iha kustu konstrusaun. Importante atu ita hola ba atensaun katakartitektura Uma Kakuluk Matak (Predios Verdes), bele transforma arsitektura modernista no arsitektura timor nian ba  arsitektura kakuluk verdesai arsitektura alternativa ida neebé ema bele modifika ba bebeik hodi amizade liutan ba ambiente natural.  

Bibliografia: 

Cameron, Caherley (05/29/2015), France requires all new buildings to have green roofs or solar panels; 
Condições de uso do conteúdo Under Creative Commons License: Attribution Non-Commercial No Derivatives (2015);Fonteshttp://www.ecodesenvolvimento.org/posts/2015/abril/lei-em-recife-obriga-telhados-verdes-em-predios?tag=arquitetura-e-construcao (22/02/2016). 

Magil, J D et al (2011), A history and definition of green roof technology with recommendations for future research, A Research Paper
 Submitted in Partial Fulfillment of the Requirements for the Master of Science Degree, Department of Plant, Soil, and Agricultural Systems in the Graduate School
Southern Illinois University Carbondale, USA. 

Philips, Ari (20/05/2015), France Says New Roofs Must Be Covered In Plants Or Solar Panels,Fonteshttp://thinkprogress.org/climate/2015/03/20/3636746/franch-rooftops-go-green/ (22/02/2016) 

Stewart, Curtis (2016), thinking above the box: Green roof history and systems, http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.410.3710&rep=rep1&type=pdf;